L'herència Viva

Per a això hem contactat amb persones de diferents edats a fi de tindre una visió àmplia de quin ha sigut la vida dels qui en el seu moment es van traslladar a l'illa per a residir en ella. El motor principal de la vida laboral va ser, i continua sent en part, la pesca. Motiu pel qual hem considerat important comptar amb tots els agents socials que han contribuït a la seua pervivència, així com la interpretació que dels relats familiars fa la descendència d'aquelles primeres famílies que van decidir residir de manera permanent en El Palmar.

El quotidià de la vida és tan necessari que obviem parlar sobre això. Considerem tan normal que es menge, es tinga la roba neta, es cuide als fills i filles, es preparen els utensilis de treball, es conserven les tradicions... En suma, es visca, que no ens detenim a pensar qui fa cadascuna d'estes activitats que són tan essencials per a la subsistència familiar, laboral, social, festiva, educativa...Per regla general, la dona està en l'ombra exercint el paper de cuidadora i servidora de la família i la societat, fent possible que la normalitat siga la característica que definix la nostra vida.

És per això que mitjançant el present treball es pretén traure de l'ombra, i centrar el nostre interés en les activitats exercides per les dones, tant en l'àmbit domèstic com en el públic. Amb la intenció de posar en valor els sacrificis, esforços i humilitat amb què, a través dels temps, han anat consolidant la societat que hui tenim. Per descomptat, hem delimitat el treball a l'àmbit local, al de la dona en El Palmar.

No és un treball rigorosament científic, és un relat d'experiències, vivències, records, contat des de la sinceritat i tractat amb sensibilitat.

Les experiències que conté este treball són simplement una mostra del viscut per les dones del lloc i les seues famílies. Són la il·lustració d'una realitat comuna amb la qual es pot identificar gran part de la població de El Palmar. No fa falta citar a tots els nuclis familiars per a donar a entendre que s'ha passat per situacions similars. A vegades, els silencis parlen i les mirades assentixen. L'empatia i la complicitat van ser suficients per a transmetre records, en alguns àmbits guardats amb un cert recel per por de l'opinió pública.